El Sistema intern d’informació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
Què és el Sistema intern d’informació?
El Sistema intern d’informació és la via oferta per informar de les accions o omissions produïdes en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms que puguin ser constitutives d’una infracció penal o administrativa greu o molt greu, o si escau infraccions del dret de la Unió Europea.
Sobre quines matèries es pot informar a través del Sistema intern d’informació?
Sobre qualssevol accions o omissions relacionades amb el funcionament de l’Administració autonòmica que puguin ser constitutives de les infraccions que s’indiquen en l’article 2 de la Llei 2/2023:
a) Qualssevol accions o omissions que puguin constituir infraccions del dret de la Unió Europea sempre que:
1r. Entrin dins l’àmbit d’aplicació dels actes de la Unió Europea enumerats en l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió, amb independència de la qualificació que en faci l’ordenament jurídic intern.
2n. Afectin els interessos financers de la Unió Europea tal com preveu l’article 325 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (TFUE).
3r. Incideixin en el mercat interior, tal com preveu l’article 26, apartat 2, del TFUE, incloses les infraccions de les normes de la Unió Europea en matèria de competència i ajuts atorgats pels estats, així com les infraccions relatives al mercat interior en relació amb els actes que infringeixin les normes de l’impost de societats o amb pràctiques la finalitat de les quals sigui obtenir un avantatge fiscal que desvirtuï l’objecte o la finalitat de la legislació aplicable a l’impost de societats.
b) Accions o omissions que puguin ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. En tot cas, s’hi entenen compreses totes les infraccions penals o administratives greus o molt greus que impliquin pèrdua econòmica per a la Hisenda pública i per a la Seguretat Social.
Alguns exemples:
- Ús o destinació il·legal de fons públics.
- Desviament de subvencions a finalitats alienes a aquelles per a les quals es van atorgar.
- Irregularitats en la contractació pública.
- Arbitrarietats que determinen accés desigual a serveis públics.
- Conflictes d’interès.
Quines matèries estan excloses del Sistema intern d’informació?
Queden excloses del Sistema intern d’informació les matèries següents, que disposen de bústies i canals específics. Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
-Denúncies en matèria tributària.
-Denúncies o reclamacions en matèria de consum.
-Denúncies en matèria d’habitatge.
-Denúncies sobre salut ambiental.
Tampoc s’inclouen en el Sistema intern d’informació les matèries següents:
-Reclamacions de drets individuals i sol·licituds que cerquin satisfer interessos particulars. Cal advertir que el Sistema intern no constitueix un registre administratiu, per la qual cosa la presentació no afecta els terminis i les obligacions establerts en els procediments als quals es refereix.
-Problemes derivats de compres, serveis, altres relacions contractuals o estafes entre persones físiques, entre persones jurídiques o entre aquestes últimes i persones físiques.
-Problemes derivats de relacions contractuals privades.
-Conductes o actuacions denunciades prèviament davant les forces de seguretat, els tribunals, el Ministeri Fiscal, la Fiscalia Europea, el Servei Nacional de Coordinació Antifrau, el Consell de Comptes, l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), les autoritats de gestió o control, etc.
Com s’ha de subministrar la informació?
La informació ha de ser tan completa com sigui possible i ha de contenir una descripció detallada dels fets denunciats, el període de temps en el qual van succeir i les persones o els òrgans administratius implicats. Juntament amb la comunicació s’han d’aportar totes les proves que permetin determinar la versemblança de la denúncia.
Quins organismes estan inclosos en el Sistema intern d’informació?
-L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: conselleries, direccions generales, òrgans col·legiats dependents de l’Administració autonòmica, etc.
-Organismes autònoms: Servei de Salut de les Illes Balears, Servei d’Ocupació de les Illes Balears, Institut Balear de Salut Laboral, Institut Balear de la Dona i Escola Balear d’Administració Pública.
Quins organismes estan exclosos en el Sistema intern d’informació de la CAIB?
-L’Administració General de l’Estat i les entitats instrumentals que hi estan adscrites.
Administracions d'altres comunitats autònomes i les entitats instrumentals que hi estan adscrites.
-Les entitats locals: ajuntaments, consells insulars i diputacions.
-Les entitats del sector públic instrumental de la CAIB: fundacions, entitats públiques empresarials, societats mercantils i consorcis.
Les denúncies relatives a les conductes d’aquests ens i administracions s’han d’adreçar als seus sistemes interns de denúncies.
A través de quins mitjans es pot presentar la informació?
Les informacions escrites es poden presentar:
a) Per correu postal, adreçat a l’atenció de la persona responsable del Sistema intern d’informació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms.
b) Per via electrònica, a través del formulari elaborat a aquest efecte i que està disponible a la pàgina web de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. A diferència del registre administratiu, és antiformalista i anònim, atès que està pensat per comunicar-se de manera àgil, sense necessitat de fer notificacions formals i possibilita adjuntar-hi documentació.
c) Mitjançant lliurament directe de la comunicació a les oficines de la Inspecció de General de Qualitat, Organització i Serveis. Calle d’Alfons el Magnànim, 29, 2n. 1a.. 07004 Palma.
Les informacions verbals es poden proporcionar tant per via telefònica com a través de sistemes de missatgeria de veu. Així mateix, es poden facilitar mitjançant una reunió presencial, que tindrà lloc dins el termini màxim de set dies des que ho sol·liciti la persona informant.
Davant quin òrgan es tramita el procediment?
Les informacions es presenten davant la Inspecció General de Qualitat, Organització i Serveis. L’inspector o inspectora general de serveis és la persona responsable de la gestió del Sistema intern d’informació. Exerceix les seves funcions de manera independent i autònoma, i no pot rebre instruccions de cap tipus en el seu exercici.
Com es rep la informació?
La Inspecció General de Serveis justificarà recepció de la comunicació a la persona informant dins un termini de set dies naturals des de la recepció, tret que això pugui posar en perill la confidencialitat de la comunicació, no sigui possible pel caràcter anònim de la comunicació o la persona informant hagi renunciat a rebre comunicacions relatives a la investigació.
Es poden dur a terme les diligències preliminars que consideri necessàries per decidir l’admissió o inadmissió de la comunicació o la informació. Quan els fets puguin constituir un delicte, n’haurà d’informar el Ministeri Fiscal amb caràcter immediat.
Es preveu la possibilitat de mantenir la comunicació amb l’informant i, si es considera necessari, de sol·licitar-li informació addicional.
En quin supòsits s’inadmetran les comunicacions rebudes?
a) Quan els fets relatats manquin de tota versemblança o fonament.
b) Quan la informació tengui caràcter genèric i no permeti identificar l’acció o l’omissió presumptament irregular.
c) Quan els fets dels quals s’informa no estiguin inclosos en l’àmbit material d’aplicació del Sistema intern.
d) Quan els mateixos fets denunciats hagin estat objecte d’actuacions anteriors en el Sistema, o quan s’hagi dictat una resolució judicial o hi hagi actuacions judicials en tràmit respecte a un fet idèntic al que s’ha comunicat.
e) Quan tenguin un caràcter abusiu o injustificat, en apreciar-se que la finalitat perseguida amb la seva presentació no és que es faci una investigació.
f) Quan es refereixin a suposades irregularitats que tenguin el seu propi i específic procediment. No obstant això, si es dedueixen indicis d’un funcionament anormal dels serveis públics, es podran iniciar les actuacions oportunes.
La inadmissió a tràmit de la informació no és susceptible de recurs i s’ha de comunicar a la persona denunciant, alhora que s’ha d’assenyalar, si és possible, on es pot dirigir la denúncia o l’òrgan competent per tractar-la.
Com es tramita el procediment?
La investigació comprendrà totes les actuacions encaminades a comprovar la versemblança dels fets relatats i, si escau, a obtenir evidències. Pot ser feta per una o diverses de les persones que tenguin atorgat el permís d’accés a les informacions o per diferent personal inspector.
A més, en funció dels fets comunicats, també es podrà demanar la col·laboració d’altres òrgans o unitats amb competències en la matèria perquè facin la investigació o una part d’aquesta, especialment si es tracta d’òrgans amb competències de control, inspectores i/o sancionadores. En tot cas, s’ha de recordar l’obligació de guardar deure de sigil i confidencialitat.
Respecte a les persones investigades, se’ls informarà de les accions o omissions que se’ls atribueixen, i de poder ser escoltades en qualsevol moment. Cal respectar en tot cas el dret a la presumpció d’innocència i a l’honor de les persones afectades. Aquesta comunicació tindrà lloc en el temps i en la forma que es considerin adequats per garantir la bona fi de la investigació.
Quin és el termini per concloure la investigació?
El termini màxim per finalitzar les actuacions del procediment i, si escau, donar resposta a la comunicació és de tres mesos, comptadors des de la recepció. Aquest termini pot ser ampliat en uns altres tres mesos addicionals en casos d’especial complexitat.
Com finalitza el procediment?
Després de l’estudi de la informació i de les actuacions subsegüents, la persona responsable del Sistema intern d’informació emetrà un informe que posarà fi al procediment en què determinarà:
a) L’arxivament de la comunicació, si estima que no hi concorren la infracció o les infraccions objecte d’aquesta.
b) La remissió al Ministeri Fiscal, si estima la concurrència d’indicis de delicte, o, si escau, a la Fiscalia Europea.
c) La remissió a l’òrgan competent, si aprecia que el comunicat pot ser motiu d’una infracció administrativa greu o molt greu.
d) Si és procedent, la remissió d’una proposta complementària de mesures tendents al cessament de la infracció o a la no reproducció d’aquesta.
Les decisions adoptades no són recurribles en via administrativa ni en via contenciosa administrativa.
Qui té dret a beneficiar-se de les mesures de protecció de l’informant?
La protecció que dispensa la Llei 2/2023 s’aplica a qualsevol persona física que hagi obtingut informació en un context laboral o professional.
Hi queda comprès el personal que treballa a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms, independentment que la seva relació sigui laboral, professional o de servei, tant si la vinculació és permanent com temporal, remunerada o no, que la vinculació laboral existeixi o hagi existit, així com les persones que per contacte amb aquestes amb motiu de la seva activitat laboral puguin tenir coneixement de la conducta o el fet objecte d’informació.
La bona fe i la consciència honesta que s’han produït o es poden produir delictes o infraccions greus és un requisit per a la protecció de l’informant. Per això, s’exclouran de la protecció les persones que aportin informació falsa, tergiversada o que s’hagi obtingut de manera il·lícita. Es tipifica com a infracció molt greu comunicar o revelar públicament informació sabent que és falsa.
Quines són les mesures de protecció de l’informant?
Les mesures de protecció de les persones informants estan previstes en els articles 35 i els següents de la Llei 2/2023. Es prohibeixen expressament els actes constitutius de represàlia, incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia contra les persones que presentin una comunicació.
S’entén per represàlia qualssevol actes o omissions que estiguin prohibits per la llei, o que, de manera directa o indirecta, suposin un tracte desfavorable que situï les persones que els pateixen en desavantatge particular pel que fa a una altra en el context laboral o professional, només per la seva condició d’informants, o per haver fet una revelació pública.
Com a mesura preventiva, en l’apartat 5 de l’article esmentat, s’estableix que els actes administratius que tenguin per objecte impedir o dificultar la presentació de comunicacions i revelacions, així com els que constitueixin represàlia o causin discriminació després de la seva presentació, seran nuls de ple dret i donaran lloc, si escau, a mesures correctores disciplinàries o de responsabilitat, i podran incloure la corresponent indemnització de danys i perjudicis al perjudicat.
Les mesures de protecció estan previstes en l’article 38 de la Llei 2/2023 i es poden resumir, d’una banda, en la no exigència de responsabilitats per l’adquisició, l’accés, la comunicació o la revelació de la informació, tret que això constitueixi un delicte i, d’altra banda, en la inversió de la càrrega de la prova en benefici de les persones informants en procediments judicials o administratius sobre la vinculació entre la comunicació i les possibles represàlies sofertes.
Quines mesures de protecció es preveuen per a les persones afectades?
Es considera persona afectada la persona física o jurídica a la qual es fa referència en la comunicació o revelació pública com la persona a la qual s’atribueix la infracció o amb la qual s’associa la infracció, de conformitat amb l’article 5.10 de la Directiva (UE) 2019/1937.
D’acord amb l’article 39 de la Llei 2/2023, durant la tramitació de l’expedient, les persones afectades per la comunicació tenen dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret d’accés a l’expedient en els termes regulats en aquesta Llei, així com a la mateixa protecció establerta per als informants, alhora que s’ha de preservar la seva identitat i s’ha de garantir la confidencialitat dels fets i les dades del procediment.
Normativa bàsica
Acord pel qual es regula el Sistema intern d’informació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms dependents.